GRACIAS, FINLANDIA!

QUÈ PODEM APRENDRE DEL PAÍS ON LA PARAULA EDUCACIÓ S’ESCRIU AMB MAJÚSCULES?

Aquest post, com podeu deduir pel títol, anirà dedicat al sistema educatiu Finlandès. Fa alguns anys vaig llegir un llibre anomenat Gracias, Finlandia el qual em va ajudar a entendre el perquè dels seus nivells en educació i el perquè dels nostres. L’autor d’aquest llibre és Xavier Melgarejo, nascut a Barcelona i llicenciat en Psicologia a la UAB. El 2005 va obtenir el seu doctorat en pedagogia amb una tesi sobre la formació del professorat de primària i secundària al sistema educatiu Finlandès, del qual n’és el principal expert del país. Forma part de Consell Escolar de Catalunya i és conseller de l’Institut Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya i també de l’Institut Iberoamericà de Finlàndia.

ESTRUCTURA DEL LLIBRE

Dit això, us esmentaré com està organitzat “Gracias, Finlandia” i de què tracten aquestes parts.  Xavier Malgarejo comença el seu llibre dedicant un capítol sencer, el capítol 1, a definir i explicar en què consisteix un sistema educatiu i quines són les parts o, com ell diu, engranatges que el formen. És molt interessant llegir la seva explicació i els símils que utilitza per acostar-nos a una explicació teòrica i densa de manera còmoda i entenedora.

Al capítol 2 Xavier retrocedeix en el temps per explicar-nos els orígens d’aquest sistema educatiu i la història del país en qüestió. Comenta com Finlàndia ha anat escalant posicions i quines han estat les raons històriques i els desencadenants d’aquest èxit educatiu, és a dir, ens resumeix el context històric i social.

D’altra banda, el tercer capítol el centra en les proves internacionals i als nivells d’excel·lència del sistema educatiu en qüestió. És a dir, fa un recull de dades i percentatges que demostren l’èxit d’aquest sistema i les compara amb les mitjanes de la UE i amb dades del sistema espanyol (comparacions en les quals sortim força mal parats, com és evident).

Pel que fa al quart capítol, Melgarejo el dedica a descriure i analitzar aquest sistema educatiu de tant èxit i el defineix com un engranatge perfecte. En aquesta part del llibre trobarem algunes explicacions de per què el sistema educatiu finlandès forma un sistema perfecte.

Seguidament, al capítol 5, fa un recull dels trets diferencials del sistema finlandès. Explica quines són aquelles característiques que el fan ser especial i únic en educació per sobre d’altres sistemes educatius d’èxit d’Europa.

El sisè, i penúltim, capítol descriu 6 escenaris de futur dels sistemes educatius integrats en la OCDE. Aquests, creats als 2001 i segons aquesta organització, es basarien en un futur els sistemes educatius que la formen.

Per últim, el capítol 7 fa una crítica al sistema educatiu espanyol i explica la història i el context del seu fracàs. Resulta un capítol interessant i per a reflexionar sobre el que tenim a casa.

TRETS DIFERENCIALS PER ENTENDRE PERQUÈ FINLÀNDIA TÉ EL MILLOR SISTEMA EDUCATIU

Amb aquesta lectura em vaig adonar que els èxits de Finlàndia, pel que a educació es refereix, no vénen donats només per un bon sistema educatiu sinó per la cultura de la societat. Aquest punt, des del meu punt de vista, seria el més difícil, per no dir impossible, de copiar. Està clar que no podem pretendre copiar-ho tot, som dos països diferents, i molt, i la solució als nostres problemes no implica intentar ser igual en tot a Finlàndia però sí per prendre nota del funcionament d’aquesta institució pública i aprendre’n. És per aquesta raó que en aquesta entrada em centraré en les diferències més significatives que he pogut trobar en aquest llibre entre aquests dos països i aquests dos sistemes educatius.

1. El sistema educatiu Finlandès va ser creat durant la dècada dels 70 i perdura fins a l’actualitat. Aquest s’ha anat modificant i millorant amb els anys però mai ha estat reformat per complert. En canvi, l’espanyol es canvia i modifica cada canvi de govern, és una arma política. Un altre tret diferencial és que el nostre sistema està dissenyat i modificat per polítics quan a Finlàndia és una comissió d’experts en educació la que s’encarrega de les millores d’aquest.

2. La professió de docent és la més valorada i de més prestigi. Són els encarregats de formar el que serà el futur de la societat. A Finlàndia només els millors arriben a ser mestres i aquests són els més valorats de la societat, ja que s’encarreguen del seu bé més valuós. Aquests mestres han hagut de passar un seguit de proves i entrevistes molt exigents. Com bé diu en Xavier: 

3. L’educació és considerada com un servei. Tots els centres són públics i tots disposen de les mateixes prestacions i inversions. Es vetlla per una TOTAL igualtat d’oportunitats, l’anomenada equitat social. Han fet de l’educació la seva arma secreta a per a la cohesió social.

4. Els nens finlandesos entren a l’escola amb 7 anys i als 9 ja són els millors del món en comprensió lectora. En canvi, al nostre país on estem obsessionats en què parvulari aprenguin a llegir i escriure i es preparin als infants per la primària estem a anys llum dels seus resultats. No entraré a parlar sobre la lectoescriptura en aquest post, és un altre debat i ja n’hi dedicaré un més endavant.

5. Fomenten, com a objectiu principal, el domini de les seves dues llengües nacionals: el finès i el suec. No caldria que comentés el que fan al nostre país per afavorir les llengües però ho faré. Resumint n’afavoreixen una (el castellà), fan veure que en fomenten una altra (l’Anglès) i en castiguen una tercera (el català). Podent parlar tres llengües sempre és millor parlar-ne una, per estar al nivell del nostre president (perdoneu-me si m’he posat molt crítica).

6. La televisió només ofereix V.O amb subtítols en Finlandès. Amb aquesta mesura aconsegueixen una millora de la capacitat i rapidesa lectora i alhora aprenen idiomes.

7. Tenen una política de no repetir curs, sostinguda per una eficient política d’igualtat d’oportunitats i d’atenció a la diversitat. Tenint en compte que Finlàndia té unes taxes de fracàs escolar quasi inexistents, al voltant d’un 1%, podem afirmar que el fet de repetir curs no ajuda a l’alumne a millorar el seu nivell de competència i, a més, retarda la seva progressió.

8. Finlàndia es troba immersa en el que anomenen societat del coneixement. La seva població està compromesa no només amb l’educació reglada sinó també amb la formació continuada dels adults. Un 56,8% dels adults estan en formació permanent. A més, la xifra d’abandonament dels estudis un cop finalitzats els obligatoris (ESO) de joves d’edats compreses entre 18-24 anys és d’un 31,2 % a Espanya i d’un 9,9% a Finlàndia (segons les dades de l’OCDE de 2004). Xifra que denota que alguna cosa no s’està fent bé.

9. La política de l’estat del benestar de Finlàndia vetlla per una compatibilitat entre la vida laboral i familiar de totes les famílies. Així doncs, permet tant al pare com a la mare tenir la mateixa baixa de maternitat/paternitat i, per tant, les mateixes condicions de reincorporar-se al món laboral. A més, al no incorporar-se a l’escola fins als 6 anys les famílies poden escollir portar als infants a escoles bressol, contractar una cuidadora o ser ells mateixos els que s’encarreguen d’aquesta etapa. Totes aquestes opcions són subvencionades per l’estat i, per tant, totes les famílies poden escollir sense impediments econòmics.

10. Al voltant del 80% de Finlandesos utilitza regularment els serveis de biblioteques. Això, com resulta evident, reflecteix alts nivells de cultura lectora i un respecte cap a aquesta. Aquesta cultura és un dels orígens d’aquest estat de benestar i és la culpable que aquest sistema educatiu funcioni amb excel·lència. Com he dit alguns paràgrafs més amunt, no es tracta només d’un bon sistema educatiu, sinó de tota una cultura i un estat de benestar real.

Biblioteca pública Finlandesa
11. La ràtio a Finlàndia és de 17 alumnes per professor enfront dels ara 27, si no m’equivoco, d’Espanya. Això permet una atenció més personalitzada per part del mestre i una major accessibilitat per part dels alumnes.

12. Tot el material escolar resulta gratuït per a les famílies. Des de llibres de text a fulls, llapis i llibretes. A més, tots els infants tenen dret a un àpat gratuït a l’escola al dia.

13. El currículum esdevé una eina o guia per als docents però mai una obligació. A diferència de Finlàndia, a Espanya és més aviat una obsessió i complir-lo al peu de la lletra és un requisit indispensable per a la tasca de docent.

14. La formació del professorat està organitzada i perfeccionada de manera que selecciona els millors de cada promoció i només aquests poden arribar a ser mestres. Podria escriure sobre aquesta formació unes quantes pàgines més però prefereixo guardar-me el tema per un pròxim post, ja que resulta molt interessant i amb molt a ensenyar al sistema de formació espanyol.

 

 

A tall de conclusió, considero que els infants han de ser la nostra major inversió, són el futur del país i els mestres han de ser valorats com el que són, els encarregats de guiar aquest futur. Amb això vull remarcar que cal invertir en educació, ja que mai seran diners perduts, són una inversió a llarga durada. Xavier fa un símil al seu llibre que defineix molt bé el que és aquesta inversió.

Nuestros hijos e hijas són nuestro bien más preciado,el tesoro nacional. Ellos y ellas son nuestros “bonos del Tesoro a veinte años. Quisiera transmitirles la importància de invertir en esos bonos del Tesoro nacional

Responent a la pregunta amb la qual hem començat aquest post, considero que podem aprendre moltes coses d’aquest sistema educatiu d’èxit mundial i adaptar-les a la nostra cultura i al nostre S.E. Des de la meva humil opinió crec que no serviria de res copiar “tal qual” el seu sistema educatiu, ja que, com ja he dit en alguna ocasió anteriorment, no es tracta només d’un bon sistema sinó de tota una cultura d’un país que l’acompanya, formada amb anys d’història i d’un estat del benestar on es vetlla en tot moment per la igualtat d’oportunitats real.

Espero amb aquest post haver-vos fet entrar el cuquet per aquest llibre i que no dubteu en llegir-lo.

PD: Com ja anireu veient sóc una persona molt crítica i m’agrada reflexionar sobre aquests temes d’actualitat i d’educació. És per això que amb aquesta entrada vull fer-vos reflexionar a tots/es i ajudar a crear-vos una opinió pròpia sobre el tema. Afegir que intento ser el més objectiva possible escrivint però que sovint el meu entusiasme o desacord amb el tema m’impedeixen ser o semblar del tot imparcial.

FINS AVIAT!

Comparteix-ho!

4 thoughts on “GRACIAS, FINLANDIA!”

Deixa un comentari