LA QÜESTIONADA LLETRA LLIGADA

La lletra lligada ha estat qüestionada durant molts anys. L’últim any ha estat un debat a moltes escoles i per a molts mestres, la qual cosa ha esdevingut que sigui un tema d’actualitat. Arran de la modificació de la llei educativa a Finlàndia l’any passat el debat es va tornar a activar a molts països del món. Si el país amb el sistema educatiu de més renom al món havia canviat la llei per posar la lletra lligada com a optativa i substituir-la per la impremta i el teclat alguna cosa volia dir no?

Sé que és un debat amb molta, moltíssima, diversitat d’opinió i per això el vaig triar per al meu TFG (treball de fi de grau). Volia saber les opinions dels nens, les futures mestres i dels experts en educació, i llenguatge és clar. Així doncs, vaig enfocar aquest treball en conèixer els diferents punts de vista per així poder formar el meu de manera fonamentada.

Des que vaig iniciar-me en aquest món del Mestralitza’t volia fer un post sobre aquest tema. Fins ara m’ha fet una mica de por i alhora mandra, ja que hauré de resumir tot un treball de fi de grau en un post i que aquest sigui entenedor i amè. Sí, tot un repte, amb el que em costa a mi resumir!! SOS! Però ara ja hi sóc i no hi ha qui m’aturi. Crec que pot ser interessant i puc ajudar a altres mestres a formar la seva opinió.

Per començar us faig una llista de les meves fonts d’informació (si ho redacto passa el que passa i m’allargo una pàgina).

  • Entrevistes a dues expertes en educació i llenguatge, Ana Teberosky (UB) i Margarida Falgàs (UdG).
  • Enquestes a infants (de 3 a 11 anys) i futures mestres (companyes de 4t de carrera).
  • Articles, notícies i reportatges en relació al tema.
  • Llibres per contextualitzar el debat.

Contextualitzant una mica el tema, l’alfabetització ha estat des de sempre una de les prioritats de l’educació, i això no és cap misteri. Antigament s’entenia per persona alfabetitzada aquella capaç de llegir i escriure, és a dir, amb un domini del llenguatge escrit. Aquest concepte i el valor d’aquest han evolucionat molt al llarg dels últims anys. Avui en dia gairebé podem dir que no hi ha analfabetisme. Les exigències de la societat, actualment, obliguen a realitzar aquest aprenentatge. A més, avui en dia no n’hi ha prou en conèixer l’alfabet i ser capaç de desxifrar un text. Per poder considerar a una persona alfabetitzada calen uns coneixements del llenguatge escrit i oral que permetin la integració social i cultural, així com també donin possibilitats de projecció i d’aprenentatge (Bigas, 2000).

Si ens remuntem als orígens de l’escriptura, ens adonarem de quin era, i ha de ser, l’objectiu principal d’aquesta. Així doncs l’escriptura esdevé de la necessitat dels nostres avantpassats de comunicar-se salvant distàncies i temps. Tenien la necessitat de deixar constància i conservar relats sagrats, entre d’altres. Per tant, l’objectiu primer de l’escriptura era, i és, la comunicació. Avui en dia sembla que hem oblidat aquest objectiu, o l’oblidem en molts casos.

Anem al lio!

La lletra lligada va arribar a les escoles de Catalunya i Espanya de la mà de la corrent pedagògica de Montessori. Des de fa dècades estem arrelats a la tradició Montessori, la qual defensava l’aprenentatge de la lletra lligada com a procés natural dels infants degut a la unió de les lletres que fa més fàcil veure on comença i acaba una paraula. A més, segons Montessori la lletra lligada també permetia desenvolupar la motricitat fina dels infants (des del meu punt de vista aquesta no pot ser una raó de pes perquè avui en dia hi ha milions d’activitats i jocs per al treball de la motricitat fina). Per tant, podem dir que la lletra lligada és una herència de la metodologia Montessori.

Els arguments a favor de la lletra lligada són:

  • “La lletra lligada, a més del seu vessant estètic, té molts avantatges pedagògics: s’hi treballa la motricitat fina, la fixació de conceptes i la de lletres en el marc d’un espai” Departament d’Ensenyament.
  • “El debate a favor de la letra scrip es una moda, sale cada x años. Aunque el uso de la mano este en desusos no por ello debemos dejar de enseñar la escritura manuscrita. La mano es la inteligencia humana, no va a desaparecer el uso de la manoAna Teberosky, catedràtica de la UB i autora d’infinitat de llibres de l’aprenentatge de la llengua.
  • “La lletra lligada activa ambdós hemisferis del cervell. A més, aquest tipus de lletra exigeix menys desenvolupament de l’os de la mà carp del qual exigiria la lletra d’impremta o mecanografia. És un os de desenvolupament lent al qual els traços de la lletra cursiva s’hi adapten i no li suposen sobreesforços.” Carla Hannaford, neurofisiologia.
  • Per a Montserrat Garcia Pons, professora d’infantil i primària, els avantatges de la lletra lligada són molts; en primer lloc, es fa un sol traç, i sense aixecar el llapis del paper. A més, les lletres comencen al mateix lloc i segueixen la mateixa direcció cap a dalt i cap a la dreta, de manera que permeten a l’infant tenir un punt de referència clar per a totes les grafies. També facilita la visió de paraula com a unitat gramatical, ajuden als infants d’entre 5 i 6 anys a comprendre la norma arbitrària de l’espai entre paraules i, per últim, és més fàcil de llegir.
  • “La lletra cursiva té més fluïdesa a l’hora de realitzar-la i per la idea de globalitat que transmet; en canvi, la lletra script, de més simplicitat motriu, comporta la separació de lletres, la pèrdua de la idea de globalitat i més lentitud.” (Acebes i Martínez, 1996)

Arguments a favor de l’ús de la lletra script:

  • “No podem evitar l’ús de les tecnologies i el teclat, ja formen part de la vida dels infants. El que ha fet Finlàndia ha estat adaptar-se al present fent de la lletra lligada una optativa i prioritzant l’ús del teclat i l’script.” Margarida Falgàs, professora de la UdG del departament de didàctica de la llengua i de metodologia infantil i primària.
  • “Si no forcem als infants a llegir per paraules i ho fem des de la globalitat i des de l’alfabetització ja aniran entrant totes les lletres. És com un nen que parla en castellà a casa i el català a l’escola ja fa les dues llengües. Per què amb la lletra ha de ser diferent?”  Margarida Falgàs.
  • “Abans fer lletra lligada era sinònim de fer bona lletra. Amb 5 o 6 anys, si tu estàs concentrat en fer bona lletra, no et pots concentrar en el que dius. Si és una persona que el que volia era explicar moltes no pot fer-ho amb aquella lletra tan ben feta. Jo seria partidària d’escriure cadascú a la seva manera i la bona lletra ja s’anirà trobant i perfilant.” Margarida Falgàs.
  • “L’objectiu primer de l’escriptura era transmetre un missatge que pogués salvar distàncies i temps. Si no perdem de vista aquest objectiu, sigui quin sigui l’instrument per transmetre el missatge o les idees, el mitjà pel qual ho fem és secundari. No hi ha ni un nen avui en dia que no sàpiga que en el seu futur haurà de saber fer servir un ordinador i ser educat”. Nolasc Acarin, neuròleg.

  •  “El tipus de lletra amb la qual s’ensenya el codi escrit als infants no és un aspecte rellevant, sí que ho és, en canvi, el quan i el com s’ensenya aquest codi escrit.” Montserrat Bertran Tenas, mestra i professora de la UDG.
  • “La neurociència, en relació a la lectura, observa que als infants de menys de 6 anys no se’ls ha de mostrar un sol tipus de lletra, ja que el seu aprenentatge en aquestes edats es fa per via visual, és a dir, la seva porta d’entrada és la vista. És per això que resulta fonamental que els infants mirin i llegeixin tot tipus de lletres en aquestes edats i no pas que focalitzin el seu aprenentatge a un sol tipus de lletra.” Montserrat Bertran Tenas.
  • “La simplicitat de la forma dels caràcters script permet satisfer el desig d’escriure dels nens petits.” (Teberosky, 1991)

LES MEVES CONCLUSIONS

Us podreu imaginar que d’un treball com aquest se’n treuen moltes conclusions. A continuació us en presentaré les més importants per a mi sense voler ser la veritat absoluta en cap cas (per això he titulat l’apartat com “les MEVES conclusions”). Sóc conscient que sobre aquest tema hi haurà tantes opinions com mestres al món i aquesta és la meva.

En primer lloc, i com a conclusió principal del meu treball sobre la lectoescriptura i la lletra lligada, he pogut veure que el tipus de lletra no és rellevant si es duu a terme una bona metodologia. Així doncs, resulta fonamental donar valor al QUAN i COM es dóna aquest procés d’aprenentatge, més que no pas amb quina lletra es dóna. Pel que fa al QUAN, les presses mai són bones, així doncs, considero adient començar el procés cap al primer curs de la primària progrssivament respectant el ritme de cada infant. Pel contrari, suposarà una angoixa i un obstacle per aquells infants que encara no es trobin en el moment maduratiu i psicomotriu adient. El COM, a part d’amb respecte cap al ritme de cada infant, s’ha de treballar de manera significativa i sense perdre de vista  que el principal objectiu de la lectoescriptura és la comunicació. Per tant, hem de donar valor al contingut i la forma ja s’anirà perfilant. Avui en dia es tenen massa presses perquè els infants escriguin i llegeixin i semblen els dos únics objectius de l’escola i no es valora que ho facin amb significat i comprensió.

D’altra banda, he pogut comprovar que la lletra de pal és i ha de ser la lletra, pel que fa a l’escriptura, de l’etapa d’infantil i amb la que els infants tinguin el primer contacte. Resulta una lletra senzilla i sense moltes exigències motrius que ajuda a acostar-los a l’escriptura prematura i, per tant, a satisfer les necessitats expressives dels infants. En tractar-se de traços rectes resulta assolible per als infants. És positiu que escriguin a infantil per tal d’organitzar els seus pensaments i crear-ne de nous. No cal que el que “escrigui” sigui entenedor per l’adult, mentre l’infant ho sàpiga interpretar. M’he adonat de la importància d’aquest fet i que són els petits detalls com aquests els que diferencien a una mestra d’una BONA MESTRA.

Pel que fa a la lectura, cal introduir-los com més aviat millor a través de la lectura de l’adult. En l’etapa d’infantil, i en les altres també, han de poder veure tots els tipus de lletres. És una etapa molt sensorial on la majoria d’informació ve donada pels sentits, principalment per la vista i el tacte. És per això que no hem d’acotar-los a un sol tipus de lletra. A més, la seva realitat en un futur passa per molts estils de lletra més enllà de la majúscula o la lligada. Aquesta última al sortir de l’escola no la veurà mai més, per això que es denomina escolar.

Un altre aspecte que vull comentar aquí, i del qual la Margarida Falgàs em va fer reflexionar, és el valor que se li dóna a l’etapa d’infantil. Tot i haver evolucionat molt en els darrers anys encara no se’ns valora com l’etapa important i imprescindible que som. Molta gent encara veu aquesta etapa com el lloc on es queden a jugar els fills mentre els adults van a treballar. O pel contrari, una etapa de la qual han de sortir preparats per la primària. Aquestes dues visions no poden ser més errònies. És per això que des de dins hem de donar valor a allò que fem i creure’ns el que som, una etapa de l’educació primordial per al desenvolupament de molts aspectes de l’infant. Hem d’esborrar aquesta idea que som l’etapa preparatòria per a entrar a 1r i que, per tant, hem de passar als infants sabent llegir i escriure. No és aquest l’objectiu principal d’aquesta etapa. Sí que hi és l’objectiu d’adquirir habilitats en el llenguatge però n’hi ha molts més. En aquest punt, considero que les primeres que hem de canviar i reivindicar el nostre valor som les mestres, tenint clar quin és el nostre paper en aquesta societat: preparar a l’infant pel futur o fomentar que es desenvolupi en tots els aspectes de la vida. En aquest sentit considero que falta molta conscienciació de les mestres i de les futures mestres, malauradament resulta més difícil la tasca de fomentar el desenvolupament que la de preparar als infants.

En relació també amb aquest últim punt, considero fonamental el fet de sentir-nos professionals i expertes. No som només amor i vocació. Tenim moltes més característiques i coneixements que ens fan ser professionals en l’etapa d’infantil i així ens hem de sentir. Si no ens valorem nosaltres mateixes, ningú ho farà i mai deixarem de ser l’etapa de “pinta i colorea”.

En definitiva, no hem d’oblidar que som una etapa primordial, som unes professionals i que la lectoescriptura no és un objectiu principal a infantil. Hem de tenir present el valor que té, i ha de tenir, la lectura i escriptura com n’és la comunicació.

 

 
I VOSALTRES QUÈ EN PENSEU D’AQUEST DEBAT?
 
 
Fins aquí el post, que és prou… Només dir-vos que si algú/na necessita o vol més informació no dubteu en comentar-m’ho!!
 
 
 
 

“No existen más que dos reglas para escribir: tener algo que decir y decirlo” 

Oscar Wilde

 

 
Comparteix-ho!

19 thoughts on “LA QÜESTIONADA LLETRA LLIGADA”

  1. Aquesta setmana en el meu curs número 40 i darrer treballant abans de jubilar-me parcialment,he començat a ensenyar la lletra d'impremta a P5…..no veuré com evoluciona , però cal mirar noves maneres de fer en l'ensenyament i crec que aquesta és un encert!

  2. Molt interesant el blog! A vegades dona la sensació de que volem forçar la máquina. Primer aprendre a comunicarse. Despres llenguatge oral i a continuació el escrit. Jo també crec q es millor començar amb la lletra de pal. Després quan ja hi hagi més domini es pot anar introduint la lligada.

    Per cert, podria saber quins tipos de lletres tens a la imatge del títol d'aquest post? Tant la lligada com la de pal. Merci 😉

  3. Molt interesant el blog! A vegades dona la sensació de que volem forçar la máquina. Primer aprendre a comunicarse. Despres llenguatge oral i a continuació el escrit. Jo també crec q es millor començar amb la lletra de pal. Després quan ja hi hagi més domini es pot anar introduint la lligada.

    Per cert, podria saber quins tipos de lletres tens a la imatge del títol d'aquest post? Tant la lligada com la de pal. Merci 😉

  4. Totalment, l'educació ha d'evolucionar al ritme de la societat i la lletra lligada ja no s'adapta a les necessitats de l'actualitat! I per l'evolució no pateixis, altres mestres que pugem agafarem el teu testimoni i aprendrem de l'experiència que ens deixeu…! Jo espero amb impaciència el dia de ser mestra! Gràcies per llegir-me i comentar!

  5. Gràcies Alba! Si, sovint volem córrer massa i ens oblidem que l'objectiu es comunicar i comprendre i no pas copiar i desxifrar!
    Les lletres són les majúscules Sue Ellen Francisco i la lligada es diu Arsenale White.

  6. Hola! I als països anglosaxons? Jo, en el meu cas em vaig formar a una escola anglesa i mai ens van ensenyar lletra lligada… No sé si és un tema cultural… Vaig aprendre la lligada pel meu compte i perquè em venia de gust. També em sentia rara davant d'altres nens i nenes que coneixia. Només volia aportar una idea més al debat ��

  7. Oi tant que és cultural! Aquí la lletra lligada va arribar amb la corrent Montessori i ens hi em quedat… Tenim massa por als canvis, crec jo! Pot ser treure-la del tot tampoc és la solució…es podria fer optativa, oferint la possibilitat als infants de triar quina volen aprendre…no sé, és una idea!

  8. A l'escola del meu fill fan el projecte Teberosky. Funciona molt be i és una manera d'apendre diferents tipus de lletra.
    Jo com mestra, sóc de les que dic que desde be petits s'ha d'apendre i portar una bona base

  9. A l'escola del meu fill fan el projecte Teberosky. Funciona molt be i és una manera d'apendre diferents tipus de lletra.
    Jo com mestra, sóc de les que dic que desde be petits s'ha d'apendre i portar una bona base

  10. Sòc veterana en l'educació infantil, porte molts anys ensenyant a llegir i escriure. Els xiquets/tes quan arribem a desxifrar les primeres paraules amb lletra de pal passen ràpidament a llegir amb qualsevol altre tipus de lletres. En l'escriptura també ho fan així de fàcil passen de les majúscules a minúscules lligades sense dificultats si tens una metodologia adequada i la paciència de donar a cadascú el seu temps. La lligada, l'scrip que més dóna , el important és voler llegir i voler escriure.

  11. Molt interessant el debat i el bloc! Enhorabona. Em quedo amb la idea de ser bons professionals sigui quina sigui la metodologia. El que aporta la lletra lligada es pot seguir fent des de l'àmbit visual i plàstic.

  12. Crec que qui hauria d’explicar com escriu més còmode són els mateixos infants i per tant se’ls hauria de donar la possibilitat d’escriure com els vagi millor, amb el tipus de paper que els resulti més fàcil i amb el tipus de lletra que els vagi millor. Per fer-ho crec que seria necessari ensenyar-lis que tant poden escriure amb un full blanc com amb un quadriculat com amb un pautat i que ells decideixin. La meva opinió és que anem d’extrem a extrem. Abans es forçava a tots els nens i nenes a seguir una metodologia, que per alguns els resultava un bon mètode i per altres no. I ara, per no fer el mètode d’abans es passa a donar des de ben aviat un full en blanc i els nens i nenes que els costa més es poden sentir perduts i confosos davant d’un full sense marges ni límits. Crec que no estem preparats per adaptar-nos a les necessitats de cada infant quan pretenem instaurar un sol mètode per escriure. Que escriguin amb el que els vagi millor a ells i no als adults del seu voltant.
    Com a mare, he tingut una fill que des de ben petit la seva distracció preferida era escriure, la seva joguina preferida era la llibreta i el llapis i per tant, davant d’una motivació tan natural, va escriure amb rapidesa i facilitat. L’altre fill, es va interessar per l’escriptura molt més tard, i li costava molt seguir la pauta de l’escola, per ell l’introducció de l’escritura va resultar massa aviat. Com a pares, vem descobrir que per sentir-se més còmode escribint el full pautat l’ajudava molt, estava més tranquil i se sentia més relaxat. Vem consultar amb un grafòleg i ens va dir que la guia del paper a ell li resultava una ajuda, amb el ful len blanc es sentia perdut i escriure un problema sino veia quina mida i quin ordre havíen de seguir les lletres en el paper.
    Vem explicar a l’escola que el grafòleg ens recomenava que el nostre fill escriguis en un full pautat i que per tant li deixessin fer els seus treballs que amb aquest tipus de paper. A l’escola no els va agradar el que vem demanar, no ho veien necessari, i el pitjor és que ens van dir que si el nostre fill anava amb aquest tipus de paper, seria un motiu per confondre als altres.
    Soc de l’opinió que cada u de nosaltres necessita el seu camí per arribar a un mateix lloc. Penso que seria fantàstic ser prou oberts per acompanyar amb llibertat cada procés. Per mi la idea de triar entre la metodologia Montessori, la metodologia de Findlàndia o qualsevol altra, no és el millor camí, crec que els bons educadors serien els capaços d’escoltar i entendre que els va millor a cada nen i nena i no veure un problema que un escrigui amb un full en blanc i un altre amb un full quadriculat i un altre amb un full pautat. Que un escrigui amb lletra de pal, un altre amb lletra lligada i un altre amb lletra d’impremta. Donem les eïnes perquè els infants experimentin cada tipus de lletra i paper i que triin ells el que els resulti més còmode.

    1. Estic molt d’acord amb tu en què són els mateixos infants els que han de triar en quina lletra escriure i llegir. De fet, una de les meves conclusions va ser que no era important el tipus de lletra sinó el com i el quan es donava el procés d’aprenentatge i que les havien de tenir totes a l’abast perquè fossin ells qui triessin la més còmode i atractiva per a ells.
      Efectivament, no cal seguir una única metodologia sinó triar el millor de cadascuna en cada moment i tenint presents els infants que ens acompanyen cada curs. En moltes ocasions comento que no és possible transportar la metodologia que usen a Finlàndia al nostre sistema educatiu, ja que aquesta està complementada per una cultura de país. No obstant això, penso que sí que té moltes coses de les quals podem aprendre i molt, com totes les altres metodologies i sistemes educatius. L’evolució constant ha de ser una característica important de tot sistema educatiu.

      Moltes gràcies per comentar i fer-nos reflexionar!

  13. M’ha agradat molt el teu post.
    Jo soc mes de lletra lligada, en el sentit se que visualment és més reconeixible entre ella (no es confonen tant les lletres) i facilita la separació de les paraules i la unió de les sílabes al llegir (cosa que frustra molt als infants als que li costa). Pero també crec que tens moltísima raó que finalment el problema en la lectura es per l’estat maduratiu del nen.

    1. Moltes gràcies Carla per compartir la teva opinió!! Dir-te que entenc molt bé les raons que et porten a decantar-te per la lletra lligada. Quan vaig decidir fer aquest “estudi” pensava que en finalitzar-lo em podria decantar cap a una tipologia. Error que em va fer adonar sobre el que realment calia reflexionar era el COM i el QUAN es donen els processos d’ensenyament i aprenentatge de la lectoescriptura. Evidentment el tipus és important però tots ho són per igual. És a dir, totes les tipologies tenen trets positius i negatius i els infants les han de poder veure totes per triar i personalitzar la seva en un futur. A la vida real no hi ha una sola tipologia sinó que n’hi ha milers i a l’escola també ha de ser així. De nou, moltes gràcies per llegir-me i compartir la teva opinió!

  14. Sóc pare, dissenyador gràfic i professor de tipografia i cal.ligrafia.

    I tens molta raó, també crec que els mestres de primaria feu una feina molt i molt preuada i desgraciadament poc valorada. Però no esteu sols, d’altres som invisibles. Ho dic sense cap ànim de crítica negativa, em sembla un bon post. Però sempre es té en compte la opinió de pedagogs, neuròlegs, neurofisiòlegs i grafòlegs, però molt poques vegades, per no dir mai, he vist la opinió de cal.ligrafs, dissenyadors de tipografies o d’experts en comunicació gràfica, opinant sobre aquest tema. I no pas per restar la raó als altres professionals (valgue’m Déu!) sinó per donar un enfoc diferent i afegit a aquest tema tant controvertit. La formació estètica o plàstica és molt important i s’ha de treballar des de molt petits per educar les persones també en la sensibilitat artística. La lletra no només és una eina pràctica per a la comunicació, sinó que també, com el dibuix és una eina d’expressió. La lletra comunica també per la seva forma i és per això que diu tant de la nostra personalitat. La lletra de pal té unes connotacions, la lligada unes altres i la “d’imprenta” unes altres.

    Estic molt d’acord amb tu en moltes coses, com per exemple que es poden aprendre tots els tipus d’escriptura, de fet els nens, com s’ha comentat, ho fan intuitivament. I també trobo evident que la primera ha de ser la de pal, les Capitals, ja que és la més fàcil i entenedora. De fet, és l’origen històric de totes les altres.

    Des de la meva humil posició, penso que els mestres de lectoescriptura haurien de tenir uns coneixements una mica més amplis en la història de la evolució de les formes cal.ligrafiques per poder entendre millor el perquè d’aquestes formes i les seves estructures. Però, evidentment, tot és discutible.

    1. Gràcies David!
      La veritat és que m’ha agradat molt llegir-te i penso que tens molta raó. És ben cert que hi ha un gran vessant artístic en l’escriptura com a eina de comunicació. Les lletres no només expressen en contingut sinó també en forma i, en part, això és el més bonic de l’escriptura manuscrita.

      És cert que podria haver preguntat a cal·lígrafs, però probablement per desconeixença del tema, volia centrar-me en quina era la millor per l’escola. Durant l’estudi em vaig adonar que decidir-me per una era irrellevant i no havia de ser el meu objectiu. Considero que el més important és respectar el moment de cada infant, els interessos d’aquests i que la lectoescriptura no sigui l’únic objectiu de cap curs. Cal fomentar l’estima per la lectura i l’escriptura i això no s’aconsegueix ni al mateix temps amb tots els infants ni amb les mateixes eines per a tots (error principal del nostre sistema educatiu).

      De nou, gràcies per llegir el post i per comentar!! Sempre és enriquidor conèixer l’opinió d’altres professionals.

  15. Hola, com a mestra m’interessa molt el tema i m’agradaria molt poder llegir el TFG complet. Hi puc tenir accés d’alguna manera? Trobo que és un tema molt interessant. El post m’ha encantat. Gràcies per compartir-lo.

    1. Moltes gràcies per comentar Eva! Escriu-me al correu mestralitzat@gmail.com si tens algun dubte o vols saber d’algun apartat en concret del treball i intentaré ajudar-te amb tot el que pugui. El TFG sencer no està publicat, per ara. De nou, moltes gràcies per llegir-me!

Deixa un comentari