AMIC MEU!

La setmana passada vaig dedicar una entrada als valors que acompanyen la paraula PAU. Vaig criticar molt que no se’n fes un treball diari d’aquests valors a totes les escoles. Vaig recalcar que l’absència de pau no estava només en les guerres, sinó també en la intolerància. Algunes guerres tenen foc i d’altres insults. Algunes ens semblen llunyanes i no ho són tant i d’altres les tenim als nassos i no les veiem.

Em dóna la sensació que no ens adonem de la importància de l’escola en aquest camí cap a la famosa, i alhora absent, PAU. La frase que millor descriu aquest poder de canvi, que té i ha de tenir l’educació, és la que en el seu dia va dir el gran Nelson Mandela:

“l’educació és l’arma més poderosa amb la que canviar el món”

Així és i així ho hem de creure i lluitar.

Amb l’educació hem de fer de les diferències riqueses; de la diversitat cultural oportunitats d’aprenentatge; i dels infants persones crítiques i tolerants. Hem de fer que el color carn deixi de ser un únic color i passi a ser-ne una gamma sencera.

Us preguntareu per què aquesta reflexió altra vegada. El que avui us porto a alguns els semblarà llunyà o alguna cosa que no depèn de nosaltres. Mentre ens preocupem per les fronteres de l’innombrable Trump (per no dir res més fort) sembla que no ens adonem que nosaltres també les hem tancat. Sí, les hem tancat als nassos dels refugiats sirians que fugen d’una guerra que ja fa 6 anys que mata a sang freda. Aquesta maleïda guerra ja s’ha emportat la vida de 280.000 innocents, entre ells molts infants. Fugen per refer la vida que un dia van tenir i es troben amb una Europa que els gira l’esquena. Els titllen de terroristes pel simple fet de ser musulmans i després, aquests mateixos països, són els primers a finançar amb armament als que sí que ho són de debò.

Al que anava, avui us vinc a presentar un projecte preciós que han fet un grup de voluntaris i a demostrar-vos que SÍ que podem ajudar. Es tracta d’una organització anomenada OpenCultural Center la qual duu a terme projectes culturals i educatius als diferents camps de refugiats de Grècia. En concret parlaré d’AMIC MEU!, un llibre extret de les vivències dels infants refugiats els quals, a través del dibuix i de petites explicacions, ens acosten al que han hagut de viure i veure durant aquests últims 6 anys emboirats. SÍ, avui faré una mica de publicitat!! Sent per una causa així val la pena!

Aquest llibre és el resultat de mesos de treball desinteressat per part de molts (i alhora pocs) voluntaris amb la intenció d’explicar com viuen, o més ben dit malviuen, aquesta maleïda guerra. Marius Serra també ha volgut participar en aquesta acció i ho ha fet fent el que millor sap fer, escrivint. Així doncs ell n’és l’autor del pròleg d’aquest llibre solidari.

Com us he explicat més amunt, aquest llibre està explicat i il·lustrat des de la mirada d’infants que es troben en camps de refugiats els quals ens esgarrifaran amb les seves vivències i encara més amb els seus dibuixos. Des del meu punt de vista són experiències que cap infant del món hauria de viure i dibuixos que mai cap nen hauria de dibuixar.

Com ja sabeu el dibuix infantil és sincer i pot arribar a plasmar situacions que esgarrifen. El llibre AMIC MEU! n’és el cas. Amb ell veurem que girar l’esquena a tants milers de persones que fugen d’una guerra que no han decidit no és la solució. I pensar que no podem fer res tampoc ho és. Per començar podem col·laborar comprant aquest llibre que ens posarà, una mica, en la pell d’aquells que segueixen fugint de la guerra per tornar a viure. El llibre el podreu comprar en diferents PUNTS DE VENTA per 10€ que aniran, en la seva totalitat, destinats a seguir amb aquest projecte cultural i educatiu als diferents camps de refugiats.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

La presentació d’aquest llibre solidari de relats infantils serà el pròxim dimecres 15 de Febrer a les 19h Biblioteca Poblenou – Manel Arranz  de Barcelona. L’acte el durà a terme l’escriptor Marius Serra i el professor i activista Arcadi Oliveres. Així que ja ho sabeu, tots els que sigueu de Barcelona i rodalies podeu passar-vos i, sobretot, podeu col·laborar.

ALTRES ACCIONS I ORGANITZACIONS

Aquesta no és l’única organització que treballa en projectes solidaris amb els refugiats, Casa nostra és casa vostra n’és un altre exemple. També fan una gran feina als camps de refugiats i fan accions per promoure el #volemacollir. El dia 18 de Febrer hi ha organitzada una manifestació per fer saber a tothom el nostre desig d’acollir i que s’obrin les fronteres. A la web de l’organització (linkada a la primera línia d’aquest paràgraf) trobareu més informació dels projectes que porten i d’altres accions previstes.

Ja per acabar, recalcar que el que ens fa més humans és la SOLIDARITAT. No podem seguir girant l’esquena i tancant les portes a persones innocents que volen viure, viure sense bombes i entre 4 parets. No tenim cap dret a tenir a les víctimes d’aquesta guerra entre reixes.

 Des de Mestralitza’t crido als 4 vents:

 

 

VOLEM ACOLLIR!!!!

 

 

 

 

Comparteix-ho!

Deixa un comentari