L’EQUITAT AL SERVEI DE LES DIFERÈNCIES

Una cosa està clara, som PERSONES. Aquesta característica la tenim tots i com a tal tenim els mateixos DRETS, i deures òbviament. Però no, NO SOM IGUALS. Sí, tenim UNA característica en comú, som de la mateixa espècie però això no ens fa iguals. Fins aquí bé, no? Aleshores per què costa tant d’entendre que no tenim les mateixes necessitats ni interessos? Per a mi és molt senzill d’entendre però sembla ser que no ho és per tothom. Som diferents fins i tot dels nostres germans…com no ho hem de ser del veí. Som diferents i ho podem ser per molts motius. Per exemple, podem tenir diferències culturals (i no cal marxar fora del país, aquestes existeixen entre famílies mateix…des del meu punt de vista la línia que delimita la cultura pròpia són les portes de casa i no pas les fronteres d’un país), socials, personals, físiques, psíquiques, etcètera. Un apunt: que d’haver de ser conscients de les característiques i els trets d’identitat de cada infant no vol dir que calgui etiquetar-los, ja sabem el mal que fan les MALEÏDES ETIQUETES!

 

Resultat d'imatges de equality

No crec que us descobreixi res nou quan us dic que són moltes les diferències que trobarem l’aula. I aquí està la riquesa. Sí, són 25 (o més) nens i nenes ben diferents. Tots/es ells/es, però, tenen, com a mínim, una cosa en comú: són persones i, com a tals, tenen el mateix dret a l’educació de qualitat. Fins aquí tots d’acord, oi? Aleshores, per què es dóna per fet que tots/es han d’aprendre de la mateixa manera i al mateix ritme? Tenen el mateix dret a l’educació però no l’obligació d’aprendre de la mateixa manera. Perdoneu que generalitzi… però no em podeu negar que això continua passant. Quants heu sentit la típica excusa: “sense recursos i una ràtio més baix no pot haver-hi inclusió” “així és impossible atendre a la diversitat…” Sí, estic d’acord que tenir 27 alumnes no és la millor manera de poder atendre les necessitats individuals de cadascú però oferint un únic camí cap al contingut i etiquetant als que no poden arribar-hi per aquell camí tampoc és intentar-ho massa, no? Potser només necessita un altre camí diferent o una mica més de temps per arribar o una ajuda que li doni forces… Potser l’infant no és el responsable de no arribar a l’aprenentatge de la manera que el/la mestre/a vol que hi arribi. Potser és responsabilitat de el/la mestre/a oferir suficients estratègies i tècniques per tal que tots/es puguin triar la seva manera d’aprendre. Hem de deixar de fer recaure la dificultat en l’infant quan en realitat recau en el mètode i, per tant, en la nostra manera d’oferir l’aprenentatge. Fàcil? Gens ni mica, ningú va dir que ho fos encara que la carrera transmeti el contrari. Només els que no coneixen la professió pensen que és senzilla però això no canviarà mentre el sistema tampoc ens valori.

“Hem d’aprendre a ensenyar des del cervell de qui aprèn”

José Antonio Fernández Bravo

Bé, que jo he vingut a parlar del meu conte! (puntualitzo: no és meu, jo només l’he adaptat)

Hi ha moltes maneres diferents d’atendre a la diversitat. Cap d’elles esdevé la clau per a totes les portes, clar està. Avui us vull parlar d’una mesura que ens pot permetre facilitar la comunicació d’infants amb algun tipus de trastorn de la parla o bé alguna sordesa o qualsevol altre tipus de dificultat en la comunicació. Sabem com n’és de transversal el llenguatge i com pot arribar a ser de frustrant no poder-se comunicar, per no parlar de la repercussió de possibles dificultats en l’autoestima i autoconcepte.

Els SAAC o Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació ens poden ser de gran ajuda en alguns casos. Són formes de comunicació diferents del llenguatge parlat i tenen per objectiu augmentar (augmentatives) i/o compensar (alternatives) possibles dificultats en el llenguatge i/o la parla (més info aquí). El SAAC més conegut i utilitzat són els símbols o pictogrames.

Els pictogrames poden resultar de gran ajuda en casos de dificultats per la comunicació causades per diferents trastorns o patologies. Des del meu punt de vista, no cal tenir un trastorn diagnosticat perquè els pictogrames siguin un recurs, com bé el nom indica, augmentatiu. Cal a dir, també, que no hem de deixar el camí cap a l’oralitat, sempre que sigui possible.

A la web d’ARASAAC, del Govern d’Aragó, hi trobareu més informació dels SAAC (Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació) així com milers de pictos en diferents idiomes (aquí els diferents catàlegs en Català).

EL CONTE DE L’APILO ADAPTAT AMB EL SUPORT DE PICTOGRAMES

Durant la meva estada de pràctiques del màster vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar a un infant amb sordesa. A l’escola participaven en el projecte APILO de reciclatge de piles del Departament d’Ensenyament i vaig adaptar amb pictogrames el conte per a tots els infants del SIAL i, també, amb LSC per a l’infant en concret. Us els deixo a continuació per si poden ser d’utilitat en altres participants en el projecte o, simplement, com a conte adaptat.

 

Descarrega’l aquí!

Descarrega’l aquí!

 

EXTRA!!

Si el voleu treballar a través de les TIC/TAC us deixo aquí un genial.ly interactiu!!!!

PEL CONTE AMB PICTOGRAMES: 

 

 

PEL CONTE AMB PICTOGRAMES I LSC:

 

 

 

 

 

SOM-HI MESTRES, A PEL 3R TRIMESTRE!!!!

 

 

 

 

 

 

Comparteix-ho!

Deixa un comentari