A CÓRRER!! 10 JOCS QUE MAI FALLEN.

Molts sabreu que sóc graduada en educació infantil però encara no he tingut el plaer de ser MESTRA. La meva experiència dins l’aula es basa en els mesos de pràctiques (durant la carrera) i en el voluntariat que estic realitzant actualment a una escola pública. Així doncs, dins l’aula pròpiament dita tinc poca experiència. La cosa canvia si parlem d’experiència fora de les hores lectives. Fora de l’escola, a la pista d’atletisme, tinc més experiència, concretament 5 temporades/cursos. Com a la meva presentació bé explico, els meus petits grans atletes són els que més m’han ensenyat i els que m’han fet acabar de desitjar com desitjo ser mestra.

AQUEST POST VA PER ELLS, ELS MEUS PETITS GRANS ATLETES!!

Al post d’avui us desvetllo en primícia els 10 jocs que mai fallen (com a mínim a mi mai m’han fallat). Són jocs de moviment, de córrer, destinats a infants de 4 anys en amunt. Molts d’ells els he anat modificant i inventant versions al llarg dels anys de monitora i no tenen un nom concret (o jo no el sé).

Els jocs que us explicaré a continuació tenen algunes característiques en comú tot i ser ben diferents i són les següents:

• Tots ells són de desplaçament, és a dir, de córrer.
• Són no eliminatoris, no crec en els jocs en els quals els infants deixen de jugar en ser pillats.
• Potencien la coordinació de moviments i la velocitat de reacció.
• Desenvolupen diferents parts del cos així com la consciència d’aquestes.
• Fomenten la socialització i els valors positius de l’esport com són la companyonia, el respecte cap als altres participants i companys i, en alguns casos, el joc en equip.

Alguns dels jocs que us presento acaben amb un guanyador (en teoria). És un fet criticat en els jocs però tot depèn de com ho enfoques com educador/monitor i de la importància que rep el vencedor o vencedors. Jo personalment donava molt poca importància al guanyador i poc temps entre partida i partida o joc i joc. Si els infants coneixen el funcionament dels jocs i del grup de companys i es fa un bon treball de respecte no considero que hagi de ser un problema. No obstant, si algun dels jocs no funciona amb el grup o crea un excés de frustracions cal deixar-lo de fer. S’ho han de passar bé!

Al post de “L’esport des de petits” explico els beneficis de la pràctica esportiva des d’edats primerenques i quins són, per a mi, els esports més complets.

Dit això, mans a l’obra, o millor dit MANS ALS JOCS!!! (una altra dita que m’invento)

ARRENCA CUES

Material:

Pitralls o mocadors, cons (per senyalitzar el terreny de joc, si s’escau.)

Funcionament:

Cada infant es col·loca un mocador en forma de cua excepte un o dos companys que començaran arrencant cues. La resta de companys hauran de fugir mentre portin la seva cua. En el moment en el qual algun company els prengui la cua passaran a formar part dels que arrenquen les cues. Senzill i exitós!!

Variants:

Una variant d’aquest joc pot ser el joc per parelles. Cada infant s’ajunta amb un altre company/a i decideixen qui comença pillant i qui fugint. En aquest cas només el nostre company ens perseguirà. Quan aconsegueixi arrancar la cua els papers s’intercanviaran contant fins a 3 un cop s’hagi posat la cua.

La segona variant  també per parelles però sense córrer. En aquest cas els dos companys tindran una cua posada i en forma de “duel” hauran d’aconseguir treure-li al company sense perdre la seva.  A aquesta variant s’hi pot jugar en peus o ajupits.

TERRA, MAR I CEL 

Material: 

Cons (per delimitar les zones, si s’escau).

Funcionament:

Aquest joc és força conegut però jo no segueixo massa l’original. N’he fet algunes versions, adaptant-me als gustos dels infants.

En primer lloc es pacten quines seran les 3 zones (terra, mar i cel). Per exemple, a la pista d’atletisme (com era el meu cas) el mar era el matalàs de l’alçada, la terra era la gespa i el cel era la gàbia de llançaments. A partir d’aquí és molt simple, si deia terra havien d’anar a la gespa, si deia mar al matalàs i si deia cel a la gàbia de llançaments. Al ser tan simple però tan votat entre els petits vaig pensar una versió més entretinguda.(vegueu variant)

Variant:

La meva variant que ha acabat sent la primera opció de joc consisteix a dir animals en comptes de terra, mar o cel. A partir de l’animal els infants han de desplaçar-se al medi on viuen. Alguns animals tenen més d’una opció.

 

ELS PESCADORS

Material: 

Aquest joc no necessita material.

Funcionament:

Consisteix a, com el nom indica, pescar nens. Un grup de 3 o 4 infants farà de xarxa de pescar i es col·locaran en rotllana en peus amb els braços alçats perquè la resta (els peixos) passin per sota. Els infants que fan de “xarxa de pescar” hauran de pactar sense que els “peixos” els sentin un número (no molt gran). Quan estiguin llestos començaran a contar tots alhora mentre els peixos passaran per dins la rotllana/xarxa i quan arribin al número pactat abaixaran els braços i els infants que es trobin a l’interior hauran estat pescats i passaran a ser pescadors (a la rotllana). Els pescadors tornaran a pensar un número nou i repetiran el procediment fins a haver pescat tots els peixos.

 

EL JOC DEL COCODRIL

Material: 

Cordes i cons.

Funcionament:

Marcarem un “riu”/“llac” amb cordes on estarà el/s cocodrils. El joc consistirà a saltar el riu sense que el cocodril els pilli (com l’aranya però realitzant un salt). En el cas de ser pillats, ja que no m’agrada eliminar, l’infant enxampat passarà a ser el cocodril. Si es disposa de prou espai i cordes es poden anar acumulant els cocodrils alhora que s’amplia el riu.

Per aquest joc, i seguint la cançó de l’aranya peluda, ens vam inventar una cantarella: “cocodril, punxegut, ens deixes passar?” (Els meus petits atletes són la pera, ho sé).

 

 CAP PILOTA AL MEU CAMP

Material: 

Un diari (premsa antiga) i una cinta adhesiva (per marcar la línia que dividirà el camp sempre que no en tinguem una de marcada ja a terra).

Funcionament:

Cada infant farà una bola amb una pàgina del diari. Es faran dos equips amb el mateix nombre de nens (sempre que siguin parells i es pugui) i se situaran cadascun a un camp diferent dividits per la línia central. L’equip no podrà travessar mai aquella línia, només es podrà desplaçar pel seu terreny de joc. El joc consistirà a evitar tenir boles de paper al nostre terreny de joc, per tant hauran d’anar tirant cap al camp contrari totes les boles que puguin. Jo donava una petita consigna per fer que el joc em servis per practicar el llançament (una de les proves de l’atletisme) i els remarcava que calia tirar la bola per sobre del cap.

Passats uns minuts (tot depèn del grup i de com els arriba el joc) jo realitzava un compte enrere des de 10 per a fer augmentar el ritme. Sabien que quan deia 0 no podia volar cap bola (si era el cas, que moltes vegades passava, la tornava al seu origen). Arribats a aquest punt fèiem recompte de boles i tornàvem a començar de nou. És un joc ràpid i simple però dóna molt de si i on s’hi treballa tot el cos, des de l’habilitat de la mà i el braç per llençar fins a les cames i el tronc a l’ajupir-nos per la bola.

 

 LA SERP QUE ES VOLIA MOSSEGAR LA CUA

Material: 

Un mocador o pitrall per fer de cua de la serp.

Funcionament:

Aquest joc no sé com es diu realment i m’he inventat un nom per aquest post. Cadascú que li digui com vulgui.

Fem grups de 6 o 7 nens (depèn del grup) que s’hauran de col·locar un darrera l’altre agafats per la samarreta simulant una serp. L’últim de la fila es posarà un pitrall o mocador fent de cua i el primer li haurà d’intentar treure. Un cop aconsegueix prendre la cua de la serp se la posa i passa a ser l’últim i, per tant, la cua de la serp. És un joc que els encanta però ha d’estar una mica guiat per la monitora o mestra, ja que cal fer pauses entre company i company i a vegades els costa fer-les sols. Un altre consell és que feu els grups tenint en compte la força i edat dels infants per tal que estigui compensat i evitem nens voladors. Un altre consell és jugar en un terreny de gespa evitant el ciment que sempre fa molt més mal caure-hi (aquest consell és, també, per la majoria dels jocs, ja que evitarem ferides durant les trompades i a més no castigarem els músculs jugant en una superfície dura).

 

1,2,3 LA CORBA

Material: 

Per aquest joc no cal material.

Funcionament:

Per aquest joc els infants s’hauran d’asseure en rotllana. Un cop asseguts la monitora o mestra els assignarà un número de l’1 al 3 o 4 depenent del número d’infants. Aquest joc també ha d’anar una mica guiat per l’adult però agrada molt. El joc consisteix en què quan la mestra diu un número els infants que el tenen han de donar la volta sencera a la rotllana i fins a tornar al seu lloc el més ràpid possible. I així amb els diferents números. Quan ja faci uns minuts que juguen es poden dir dos números alhora o inclús 3. Personalment acabava el joc dient tots els números per acabar-lo de manera animada i tots en moviment (donar la volta a una rotllana inexistent era una bogeria i els encantava).

Per cert! El nom d’aquest joc també me l’he inventat! Digueu-li com vulgueu.

 

ÓS MANDRÓS

Material: 

Cons per delimitar el terreny de joc si s’escau.

Funcionament:

Aquest joc és molt divertit i acumulatiu en forma de multiplicació, per si voleu treballar-hi les matemàtiques alhora. Comença un ÓS MANDRÓS dormint estirat boca-terrosa. La resta de companys el van a despertar tot cridant: “ós mandrós desperta! Un! Dos! I tres!”. Quan diuen el “tres” l’ós es pot aixecar a pillar i els companys poden començar a córrer. L’ós mandrós només podrà pillar un infant. Un cop el tingui els dos s’estiraran a terra i els companys tornaran a anar a despertar-los tot dient la cantarella anterior. Cada ós podrà pillar un company més que es transformarà en ós mandrós. Per tant cada vegada aniran el doble d’infants a dormir com ossos mandrosos.

Aquest joc és un èxit!!

 

VENT DEL SUD I VENT DEL NORD

Material: 

Pitralls de dos colors diferents i cons per senyalar el terreny de joc.

Funcionament:

En aquest joc, com el nom bé indica, hi apareixen dos vents: el vent del nord que és molt fred i el vent del sud que és càlid. Triem un o dos nens per cada vent que es diferenciaran de la resta amb pitralls (els del sud d’un color com el vermell i els del nord d’un altre com per exemple blau). Així doncs expliquem als infants que el vent del nord és molt fred i, si ens toca, ens congelarà i que el vent del sud és càlid i ens descongelarà. Per tant, els del vent del nord pillen/congelen i els del sud salven/descongelen. Podem anar ampliant els infants de cada vent o bé canviant-los cada 5 minuts perquè tots els infants puguin ser algun dels dos vents.

Si us hi adoneu, estem treballant algun concepte científic en aquest joc. Depèn del grup, podrem aprofundir més o menys en les explicacions.

QUE ES CANVIÏN DE CASA ELS QUE…

Material:

Cercles.

Funcionament:

Distribuirem els cercles en forma de rotllana però separats a uns metres entre cadascú. Cada infant es posarà dins un cercle (casa) excepte un que començarà el joc. El que no té cercle (casa) se situarà al mig de la rotllana i dirà: “que es canviïn de casa els que….portin pantaló llarg” (per exemple). Així doncs els infants que portin els pantalons llargs hauran de canviar-se de casa/cercle i el del mig haurà de trobar un cercle buit. L’infant que s’hagi quedat sense cercle anirà al mig i tornarà a dir: “que es canviïn de casa els que….els agraden els macarrons”. I així successivament. També poden dir que es canviïn tots si veuen que algun infant no s’ha canviat cap vegada. L’única consigna que hi ha és que si es canvien, és a dir, surten del cercle, no poden tornar enrere i quedar-se altre cop al seu.

Variant:

Una variant d’aquest joc per a treballar la velocitat de reacció és que sigui la mestra/monitora l’encarregada de donar la consigna de quan s’han de canviar. Per exemple: quan piqui de mans una vegada us heu de canviar tots de casa o quan la pilota que tiraré enlaire toqui el terra. Hi ha mil consignes possibles i totes elles faran potenciar la velocitat de reacció davant un estímul dels infants.

Una altra variant molt similar a l’anterior és fer servir com a consigna una paraula concreta, pactada abans, i explicar una història on, en algun moment, hi surti la paraula. Serà en aquell moment quan es podran canviar de lloc. També es pot fer amb noms propis dels infants. És important pactar abans amb els infants quina serà la paraula detonant.

 

 

 

I fins aquí, que hi ha tants jocs que si continués, no acabaríem mai…jeje

Comentar que tots i cadascun d’aquests jocs es poden modificar, reinventar i complicar/facilitar tant com es vulgui i calgui amb una mica d’imaginació i ganes. Cada grup d’infants és diferent i no tot funcionarà igual amb tots els grups. Així que us animo a crear versions noves i si les voleu compartir en forma de comentari en aquest post, seran mooolt benvingudes. M’encantaria poder aprendre noves versions!! I nous jocs és clar!!

Us deixo també la versió descarregable en PDF (feu click aquí).

 

A JUGAR!! QUE MAI S’ÉS PROU GRAN PER PASSAR-S’HO BÉ JUGANT!