EL DIA DE LA PAU ÉS CADA DIA

Fa uns dies una AMIGUÍSSIMA meva, que és una SÚPERMESTRA, em va preguntar si coneixia algun conte per treballar la Pau amb infants. No me’n va venir cap al cap!!  El que si em va venir va ser la idea de dedicar-li un post. Així doncs, aquesta entrada la faig tant per mi, per conèixer recursos, com per totes aquelles mestres que vulguin alguna idea nova per treballar-la.

M’agradaria remarcar que els valors per la pau i el respecte no s’han de treballar només el dia 30 de Gener, com remarco al títol. El treball per la Pau ha de ser diari, amb un dia no n’hi ha prou. El RESPECTE, la TOLERÀNCIA, l’EMPATIA, la GENEROSITAT, la SOLIDARITAR, l’AMISTAT i l’AMOR han de ser valors i sentiments presents a totes les aules del món. Les GUERRES no són l’únic enemic de la Pau, en té d’altres menys visibles però més influents com la intolerància. Aquesta, malauradament, no només la trobarem en una guerra. La tenim més a prop del que ens pensem i l’arma més forta per derrotar-la és l’EDUCACIÓ.

Sonarà molt típic però TOTS SÓM DIFERENTS. I no, quan parlo de diferències no em refereixo a les físiques, com el color de pell o la manera de vestir, som diferents per dins i això no depèn del país de naixement. I, perdoneu que m’emocioni, AQUÍ ESTÀ LA GRÀCIA!!!! Quin avorriment tots iguals!!! Aquesta última reflexió m’ha fet pensar en un gran anunci de Coca Cola (perdoneu per la publicitat)

 

Per tant, per a mi, la IGUALTAT és el respecte a les DIFERÈNCIES que ens fan únics. És la tolerància a les diferències. És tenir el dret a les mateixes oportunitats. És poder triar qui vols ser i amb qui vols caminar. I és, també, que aquestes decisions siguin personals i no vinguin imposades.

Feta la reflexió, el que avui us porto són recursos per treballar aquests valors que envolten la PAU durant tot l’any, tant si és dilluns com divendres o dia 3 com dia 23.

CANÇONS

Les cançons són sempre una bona eina per treballar valors i fer sentir emocions. Per sort en tenim moltes i de molts temes i idiomes i, per descomptat, també de la Pau i de tots els valors que l’acompanyen. Sí, la Pau en si sola no és més que una paraula. Necessita el respecte, la tolerància, l’amista i l’amor per formar un equip i que aquest arribi a tot el món.

Les cinc cançons que us enllaço a continuació m’han semblat molt adients pel treball d’aquests valors que acompanyen la pau. El com treballar-les ja us ho deixo per vosaltres, mestres, que teniu més experiència i n’estic segura que n’hi traureu molt de suc.

MIRALL DE PAU – David Melgar i Gibert d’Artze

EL PAÍS BLANC – PeTaCa

PERSONES IGUALS – PeTaCa

CAMINEM LLUNY – Doctor Prats

ESCOLTA-HO EN EL VENT – Gerard Quintana i Jordi Batiste

SOMNIS D’INFANT – Tomàs González

 

Per si encara en voleu més, us enllaço la llista “PEACE” d’Spotify que he creat per l’ocasió (accepto propostes noves!!!)

 

CONTES

Els contes no hi podien faltar en un Post de recursos. En sóc una FAN total. Aconsegueixen captivar als infants i fer-los viatjar per un món de fantasia alhora que transmeten valors. Són indispensables!! Que faríem sense contes…

Aquí us en deixo un petit recull d’aquells que m’han semblat útils pel treball del respecte, la tolerància i l’amistat, en definitiva, pel treball de la pau.

PODRIES

Resultat d'imatges de podries joana raspall

Del magnífic poema “Podries” de la Joana Raspall sorgeix aquest gran llibre de l’editorial Tukatuka. Hauria de ser un MUST a totes les aules del món.

Podries està ple de respecte cap a les diferències i emoció. Ens fa EMPATITZAR amb totes les lletres de la paraula i adonar-nos el que ens separa de les altres persones és un simple “podries”.

Treballar aquest conte ens pot permetre reflexionar sobre situacions que no ens queden tan lluny com són els refugiats. Ells són famílies, nens, nenes, pares, mares, avis, àvies, fills, germans, cosins, etc. que fugen d’una guerra que no han decidit i que PODRIEM ser nosaltres (de fet, no fa masses anys enrere èrem nosaltres). Això no només va dirigit als més petits… per les alçades dels adults l’emaptia i la solidaritat va força escassa en alguns casos (ho sento, ha sortit la Paula crítica, no ho puc evitar).

Hi ha molt per fer, és cert, però contes com aquest ens transmeten que és possible un món millor.

EL NEN ESTEL

Aquest és un conte que em va impactar molt quan el vaig llegir. És per aquesta raó que el considero per a totes les edats, tan adults que ja en coneixen la història en la qual es basa com per infants que es quedaran amb la part més sentimental i la moralitat de la trama.

Aquest conte, doncs, tracta la discriminació i persecució que van patir els Jueus durant el nazisme. Tracta aquest tema tan delicat i complicat d’una manera molt simbòlica la qual cosa el fa ser un conte infantil. Així doncs explica com un nen que porta un estel al braç és diferent de la resta pel simple fet de portar aquell símbol. Explica com aquell nen i la seva família han de fugir dels caçadors d’estels que els volen portar a unes grans xemeneies que els envien al cel. En definitiva, tracta la intolerància davant les diferències i com aquest infant pateix aquesta discriminació.

Com us he dit, pels adults que coneixem la història real, és un conte dur però considero que està molt ben aconseguit i tractat perquè un infant ho pugui comprendre, més enllà del nazisme és clar. El recomano 200%.

EL VIATGE

Aquest és un llibre preciós que no deixarà indiferent a ningú.

A través d’unes il·lustracions magnífiques narra la història d’una família que fuig de la guerra. És un camí dur i ple d’obstacles a superar, no és fàcil deixar la teva llar i marxar cap al no se sap on.

El considero un imprescindible a les biblioteques d’aula per treballar la tolerància i empatitzar amb totes aquelles famílies que han de marxar del seu país deixant-hi mig cor trencat.

CUATRO ESQUINITAS DE NADA

Aquest conte explica de manera simple i entenedora la discriminació que rep un quadrat pel simple fet de ser diferent de les rodones amb les quals juga.

El quadrat es troba en què no pot entrar a jugar amb les seves amigues les rodones degut que la porta és rodona i no hi ha manera d’entrar-hi. En un principi intenten fer-lo entrar com sigui i li diuen que s’ha d’arrugar i fer rodó. Després pensen que la solució està a tallar-li les cantonades, és a dir arrodonir-lo , però això li faria molt de mal. Finalment troben una solució: tallaran la porta quadrada, total només són 4 cantonadetes de res.

Amb aquest àlbum il·lustrat podrem treballar l’empatia, el respecte a les diferencies i la resolució de conflictes mitjançant el diàleg.

També en trobareu una versió en vídeo narrat.

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=DBjka_zQBdQ]

EL CASSÓ DEL GERARD

Aquest és un conte delicat i tendra que a través d’unes il·lustracions precioses ens explica la història d’un nen diferent. En Gerard és un nen especial el qual haurà de superar dificultats i obstacles que la vida li presenta pel simple fet de no ser com la resta d’infants. Ell sempre porta el cassó el qual representa la càrrega que ha de suportar i que li complica encara més la vida.

És un àlbum il·lustrat molt recomanable per a infantil, ja que, des d’una mirada tendre i un diàleg senzill, arribarà als cors dels més petits i els farà reflexionar, amb una bona conversa guiada per la mestra.

També en trobareu una versió en vídeo narrat en castellà amb unes il·lustracions magnífiques que val mooooolt la pena.

EL CARGOL I L’HERBA DE PONIOL

Aquesta és una faula molt coneguda que tracta la cooperació com una acció divertida i positiva per a tots.

Pels que no la coneixíeu explica la història d’un Cargol que, mentre passejava pel camp, li va venir un mal de panxa horrorós. Així doncs va pensar que un bon remei al seu mal de panxa seria una bona amanida d’herba de poniol. Després d’estirar i estirar de l’herba de poniol es va adonar que sol no podria i va  demanar ajuda  a una granota que passava per allà. Però juntes tampoc van poder i van necessitar més ajuda. Quan ja eren 5 animals ajudant i estirant van caure tots de cul a terra de tanta força que van fer. L’herba de poniol seguia plantada i els animals es van fer un tip de riure d’aquella situació tan divertida i al cargol se li va espassar el mal de panxa tot rient amb els seus nous amics.

Com veureu és una clàssica faula acumulativa que tracta la cooperació i l’altruisme, ajudar als companys sense res a canvi.

Us en deixo una versió d’Una mà de contes!

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=5uoxgWYKgSY]

EL SENYOR GUERRA I LA SENYORA PAU

Aquest conte narra la història d’un senyor malhumorat inventor i la senyora Pau, una encantadora dona que cuina delícies. Un dia, mentre el senyor Guerra inventava una súper catapulta per llençar bombes la senyora Pau es va presentar a casa seva amb un deliciós pastís de maduixes. Ell era tan antipàtic que ni tan sols li va dir gràcies. Passats uns dies el Senyor Guerra va acabar el seu invent i quan es disposava a provar-lo al jardí de casa va venir la Senyora Pau corrent i cridant. El bosc que envoltava les seves cases s’estava incendiant. Així doncs van carregar la catapulta de galledes d’aigua i van aconseguir apagar el foc. Quin heroi, va pensar tot el poble. Des d’aleshores aquella catapulta s’anomena apaga-focs i el Senyor Guerra és més simpàtic.

Les persones canvien i totes tenen un costat bo.

Us en deixo la versió d’Una mà de contes.

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=fokRWTEXJ7k]

ME LLAMO PAZ

Aquest és un conte preciós que explica la vida d’una nena que viu en mig de la guerra. Explica tot allò que aquesta nena no pot fer i totes aquelles coses que no hi són a conseqüència de la guerra del seu país. Una guerra que no va amb ella però que l’afecta molt directament.

Està explicada des de la mirada d’un infant el qual acosta al lector als sentiments que la protagonista té. És un bon recurs per treballar la pau i per animar als infants a agrair i valorar tot allò que tenen i poden fer, sabent que hi ha nens que no en tenen aquella sort per culpa de la guerra.

Us en deixo una versió audiovisual a la qual, des del meu punt de vista, li falta un àudio que l’acompanyi.

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=iovVsfbPE_Y]

ACTIVITATS/DINÀMIQUES

JOC DE LES CADIRES COOPERATIU

D’aquest joc ja us n’he parlat abans, concretament al post del Calendari d’Advent. Considero que és una gran dinàmica per a la cohesió de grup i per fer entendre el concepte de companyonia. En aquest joc si tots s’ajuden, guanyen i del contrari tots perden.

Podríem dir que és la versió cooperativa del tradicional joc de les cadires. Aquesta versió, però, consisteix a intentar, cada vegada amb menys cadires, que tots els companys pugin a algun lloc. És a dir, quan la música es pari no ha de quedar cap infant en terra, han d’estar tots damunt les cadires. Començarem amb una cadira per infant i anirem reduint cadires fent que sigui necessari compartir espai i ajudar-se a mantenir l’equilibri. Com ja he dit en aquest joc ningú guanya, o bé tots guanyen o bé tots perden.

COM ET SENTS DARRERE UN MUR??

Aquesta dinàmica consisteix a crear un mur de blocs tous de psicomotricitat tan alta com sigui possible i que divideixi la classe/aula de Psico en dues zones.

Aquesta activitat es pot enfocar i contextualitzar com es vulgui o es cregui convenient segons el curs. Una idea pot ser crear un context de desigualtat entre els dos bàndols. Per exemple que els infants d’un costat del mur tinguin jocs i peces per jugar i els altres no tinguin res a l’abast. Es tracta de provocar sentiments en els infants i que els verbalitzin a través de preguntes de la mestra. Després podem canviar els jocs de bàndol i que sigui l’altre grup que experimenti la discriminació.

Després de verbalitzar com ens hem sentit parlarem del mur. De com els afecta que hi hagi un mur que els separi dels companys i del joc. De si els agradaria trencar-lo i jugar tots junts. La qüestió és ajudar que prengui consciència del mal que fan les desigualtats i els murs.

Acabarem destruint el mur i deixat un temps per jugar tots junts. Podem tornar a la calma amb una altra petita conversa en relació a aquest final d’activitat.

LA TERANYINA DE LA GUERRA I LA PAU

Aquesta activitat és una adaptació de la Teranyina de les coses maques del Calendari d’advent.

En aquest cas consistirà a formar una teranyina tot dient una paraula lletxa i que ens faci pensar en guerra cadascú. A mi em venen al cap paraules com: burla, insults, bombes, tristesa, armes, lluita, etc. Per desfer aquesta teranyina de guerra calen paraules de Pau. Per tant per anar desfent-la caldran paraules que portin a la pau com somriures, amor, amistat, respecte, igualtat, flors, abraçades, etc. Totes aquelles paraules que els transmetin pau als infants seran vàlides i aconseguiran desfer la teranyina de la guerra.

UNIM LES MANS PER LA PAU

Aquesta activitat pot ser a tall de conclusió i requereix un treball previ. Consistiria a dibuixar/repassar el contorn de les nostres mans en una cartolina del color que es vulgui i retallar-la. Un cop tenim cadascú la seva mà consistiria a escriure una paraula per la pau al palmell d’aquesta. Per exemple jo escriuria “somriures” o “respecte”. Cada infant pot escriure la paraula que per a ell signifiqui la pau.

Un cop tenim totes les mans per la pau només cal unir-les. Ho podem fer en un mural o en una paret amb blu-tack. Es tracta que cada infant col·loqui la seva mà al costat i tocant a les dels companys i així anar formant un cercle de mans unides. Cada paraula per la pau per separat no té el mateix significat que al costat de la resta de paraules dels companys. Només unides tenen un gran significat. Unides conformen la PAU!

Com veieu requereix un treball previ o una bona conversa prèvia per arribar a totes aquelles paraules que ens porten a la pau.

La foto no s’ajusta a l’activitat però la idea és que quedi una cosa així però amb paraules a les mans.

 

 

 

I ja només em queda preguntar-vos COM TREBALLEU VOSALTRES AQUESTS VALORS PER LA PAU?? 


Espero els vostres COMENTARIS!!!

 

 

 

 

 

Enderrocar i destruir és molt fàcil. 

Els veritables HEROIS són aquells que construeixen.”

NELSON MANDELA

 

 

 

PD: aquest també m’encanta! US PROMETO QUE COCA-COLA NO EM PAGA…

 

 

 

 

 

 

 

 

Comparteix-ho!

2 thoughts on “EL DIA DE LA PAU ÉS CADA DIA”

  1. Fan-tàs-tic! M'ha encantat el post Paula, és un recull genial i molt em va servir conversar amb tu fa uns dies, ja que semblava poc adient fer una activitat per celebrar el Dia de la Pau a l'aula de dos anys (en el nostre cas, fer banderetes amb la mà de cada infant estampada, activitat a nivell de centre) sense donar-los cap explicació del perquè d'aquesta, i havia pensat fer-ho mitjançant un conte. Però, al final, m'he decidit en fer la situació més propera, i com a l'aula els conflictes són caracteritzen part del nostre dia a dia i tot el sempre mirem de “fer la pau”, ens perdonem, aprenem a compartir, aprenem a respectar, etc. tot això mitjançant el temps que comporta, hem fet una mica de conversa referent al fer de “fer les paus”, de saber perdonar i rectificar o aconseguir millorar aquell aspecte, acció, etc. que ha causat mal a una altra persona, objecte o espai.
    De totes maneres, i destacant el teu post, el Peix Irisat és un conte proper a la nostra aula, els encanta escoltar-lo i se'ls il·lumina el rostre quan els hi propòs.
    PD: m'encanta la versió descarregable en PDF, xapó! Ah… Et puc agafar la frase per posar-la a l'aula? 🙂

  2. Moltes gràcies Teresa! Tenir una bona crítica teva és un honor! I és cert que sovint ens centrem en l'activitat del dia de la pau i n'oblidem el treball previ i durant tot l'any dels valor que acompanyen aquesta paraula. M'agrada molt com ho has enfocat apropant el tema al dia a dia dels infants, és la manera més significativa d'acostar-l'ós a un concepte tant ampli i complex per a ells! I sí, el Peix Irisat és un éxit a totes les aules jejeje
    Ens veiem AMIGUÍSSIMA!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *