Un/a mestre/a és, des del meu punt de vista, un TOT TERRENY i, per tant, ha de tenir moltes qualitats. Ser mestre/a implica moltes més funcions que no només la d’ensenyar com tothom es pensa. En aquest post anomenaré les 10 qualitats que, per a mi, ha de tenir una BON/A MESTRE/A. De ben segur que me’n deixo moltes però he intentat fer una llista de les 10 que considero imprescindibles.
Així doncs, un/a MESTRE/A HA DE SER O TENIR:
UNA PACIÈNCIA INESGOTABLE.
Així és, un/a mestre/a ha de ser PACIENT i molt. Si no és així amb un dia a l’aula en tindrà ben prou. Considero que la paciència va de la mà de la vocació. Sense vocació la paciència s’acaba ràpidament, però si fem el que ens agrada i estimem podem tenir una paciència infinita.
SABER SER ALUMNE EN ALGUNS CASOS.
Una bon/a mestre/a ha d’estar sempre obert/a a aprendre dels seus alumnes i d’altres companys. La societat avança i la formació constant ha d’estar present a l’agenda de tot/a docent, i no em refereixo només a la reglada.
CAPAÇ
D’ENTENDRE TOTES LES SITUACIONS QUE ES PRESENTEN A UNA AULA.
L’empatia és un tret fonamental d’un/a bon/a mestre/a. Hem de saber posar-nos en la pell de totes les situacions personals de la gran diversitat de l’aula. Hem de pensar que la majoria de famílies ho fan el millor que saben i evitar els judicis de valor, no som ni policies ni jutges som MESTRES.
ALEGRE FINS I TOT EN ELS MALS DIES.
Tothom té dret a tenir un mal dia, però a un/a mestre/a, gairebé, no se li notarà. Un/a bon/a mestre/a té la capacitat de canviar la mentalitat en entrar a l’aula i fer aparèixer el seu millor somriure cada dia. És important tenir un somriure per a cada infant, ells són els protagonistes.
AMOR PER REPARTIR A TOTS ELS INFANTS.
En les edats en què ens movem l’afecte hi juga un paper molt important. És per això que s’establiran molts vincles afectius entre l’adult i els infants els quals els faran sentir segurs i còmodes dins l’aula.
UN SISTEMA IMMUNOLÒGIC A PROVA DE QUALSEVOL VIRUS
Molts dies, setmanes i mesos ens trobarem exposades a virus i malalties de diferent caire, sobretot a les estacions de més fred de l’any. I no, no som metges de capçalera. Així doncs el nostre sistema immunològic ha d’estar preparat per suportar-ho tot, des de mocs verds i densos fins a caques grogues i toves. Sí, així és la nostra feina.
ULLS PER TOT EL COS I UNES ORELLES D’ELEFANT.
L’observació en la tasca de docent és primordial i imprescindible. Ens serveix per veure i conèixer com i en quin moment es troba cada infant i quines necessitats i interessos té. Per tant, des del meu punt de vista, un/a bon/a mestr/a ha de ser una bona observadora i intentar captar tots els moments d’una aula.
MILIONS D’IDEES I PROJECTES PER A FER.
La creativitat no pot faltar dins una aula d’infantil. Un/a bon/a mestre/a l’ha de fomentar entre els seus alumnes i tenir-la per inventar i crear nous projectes plens de nous aprenentatges.
COMPROMESA AMB EL MÓN.
El món està per canviar-lo i nosaltres som els principals encarregats. Hem de fomentar el respecte pel què ens envolta, la solidaritat i l’esperit crític en els nostres alumnes. Amb aquests valors entendran el món del seu voltant i tindran les eines necessàries per canviar allò que no funciona. Hem de ser crítics per a fomentar que els nostres alumnes també ho siguin i creïn una opinió personal i busquin les explicacions d’allò que succeeix al seu voltant.
ESTIMAR L’EDUCACIÓ.
Hem d’estimar allò que fem i creure-hi plenament. Hem de creure en tots els nostres alumnes, ja que tots són únics i especials. És l’única manera de transmetre als infants que allò que fan és important al món i que l’educació és un regal i un dret. Hem d’estimar i mimar l’educació perquè, avui en dia, ningú ho farà per nosaltres.
Fins aquí el meu DECÀLEG D’UNA BONA MESTRA!
Fins aviat MESTRES!
Bona nit,
No sóc una mestra de menuts, si d'estudiants universitaris. La Paula, de forma directa i clara demanda un compromís i implicació en l'educació més enllà dels coneixements teòrics i metodològics. Hi estic totalment d’acord, en uns temps en que lleis, és a dir límits no sempre necessaris, ens apilonen contra la paret i ens omplen de prejudicis i de desamin, trenco una llança per recuperar gaudir i revolucionar el fet de ser mestre. Dels més petits als més grans!
Totalment d'acord, però no m'agrada que es parli en femení tota l'estona. A Educació Infantil també hi treballen homes i són igualment vàlids.
Tens tota la raó del món! Tendeixo a parlar en femení perquè se'm fa pesat posar sempre el/la mestre/a però està clar que poden ser tan bons mestres els homes com les dones! Ho tindré present en properes publicacions! Moltes gràcies!